A l'altra banda del riu

Tercer aniversari del meu primer llibre

2012-01-04T06:44:00.000-08:00

Imatge presa de la xarxa

El 2012 és l'any del tercer aniversari de l'edició del meu primer llibre A l'altra banda del riu. La veritat és que ara m'adono que la tasca d'elaborar un llibre, no només consisteix en idear-lo, gestar-lo, escriure'l i editar-lo, sinó també en veure'l créixer gràcies als i a les lectors/res que s'apropen per llegir-lo. El cert és que crec que sóc afortunada perquè només amb el primer llibre he rebut bones crítiques, de moment, he estat entrevistada en diferents mitjans, i sobretot alguns dels meus alumnes s'han llegit la meva criatura. Això darrer és el què més il·lusió em fa, perquè jo mai no m'havia plantejat fer cap llibre, però el que ha vingut després és més que un somni, i saber que he posat el meu granet de sorra perquè els adolescents llegeixin en català, ja és un tresor. Així doncs, bufo les espelmes i desitjo que aquest somni meravellós continuiï ben viu.

El naixement de la meva criatura literària

2012-01-03T22:46:00.000-08:00

A principis del mes de setembre del 2009, em va arribar a casa per missatgeria un paquet amb quinze exemplars. El vaig obrir emocionada, i allà dins hi havia la meva criatura literària. Els llibres estaven ben posats, i els vaig anar traient i mirant la portada i la contraportada, i després vaig mirar-me'l per dintre. El cert és que em vaig emocionar i era com si fos dins un somni mai somniat, perquè fins llavors jo mai no m'havia plantejat de debó fer cap llibre, fou el fet que un dia ara fa uns quants anys vaig començar a escriure els dos primers relats: "La mort de l'eruga" i "Fi d'hivern" i així va néixer el meu primer projecte amb cara i ulls (com diria en Víctor Pàmies). I des de llavors la meva criatura ha recorregut llibreries de tots els Països Catalans. Per començar la trajectòria literària crec que podríem dir que he tingut un bon començament, si em permeteu la redundància. Gràcies a tots i totes els lectors que vau fer possible que la meva criatura visqués i creixés.

Nou any nous propòsits: Tornem a obrir el bloc

2012-01-03T11:17:00.000-08:00

Enguany encetem un nou any el 2012, i com és tradició allò de fer-se nous propòsits jo n'he complert un: tornar a obrir el bloc del meu primer llibre A l'altra banda del riu. Si hagués de fer un balanç dels gairebé tres anys de l'aniversari del llibre diria que seria molt bo, perquè he conegut alguns dels meus lectors/lectores, m'han entrevistat, i diguem que és com si m'hagués donat a conèixer una miqueta més mitjançant el salt al món de les lletres. Sóc conscient que em queda molt camí per recòrrer i que el primer no és mai cap obra mestra, però és la meva primera òpera prima, i no renegaré d'ella perquè seria com obviar vuit anys de feina intensa d'escriure, esborrar, corregir, cercar editorial i finalment publicar i ser a les llibreries. Quan veig llibreries on sé que la meva criatura ha anat a parar, em ve una alenada d'aire fresc barrejat amb una alegria immensa. Gràcies a aquest primer llibre m'he animat a publicar: Gentil entre els gentils. Per tant, concloent, primer he reobert aquest bloc, i segon el balanç dels tres anys del meu primer llibre és molt bo.

Areveure no pas adéu

2011-10-16T11:23:00.000-07:00

A l'altra banda del riu és, ha estat i serà sempre la meva primera criatura literària a les llibreries, i biblioteques dels Països catalans. Un llibre de relats que vaig començar a gestar un dia, arrel d'una idea, i també gràcies a les lectures dels relats de Mercè Rodoreda. I així fou com poc a poc, i al cap de vuit anys va néixer, el meu primer llibre. He decidit tancar aquest bloc, no pas perquè la primera criatura resti oblidada, sinó perquè a partir d'ara els apunts sobre el llibre els penjaré al bloc d'autora l'Arlequí. Això és un comiat, sí, però no un adéu definitiu.

Aniversaris: Dos anys de la primera criatura literària

2011-08-14T09:01:00.000-07:00

El proper mes de setembre, el llibre que dóna títol i vida aquest bloc complirà dos anys d'existència. Tot i que la voràgine de presentacions, entrevistes alguns mitjans, i opinions de blocaires ja forma part dels meus records, avui encara hi ha gent que descobreix la meva primera criatura i se la llegeix. Fa poc, una professora d'anglès em deia que li agradava com estaven escrites les històries, la sensibilitat que hi veia i també la imaginació que observava. El cert és que tot i que una òpera prima no és la més perfecta literàriament parlant, sí que puc afirmar que sóc afortunada perquè tinc lectors i lectores que llegeixen el projecte en el qual jo vaig treballar durant tant de temps. I cada dia descobreixo diferents interpretacions, i diferents troballes de les lectures que fan els nous lectors i lectores, i tot això m'omple de felicitat, perquè em fa veure com el meu primer fill creix, i a poc a poc tothom el vol conèixer. Crec que una dels objectius d'escriure és tenir lectors i lectores amb qui establir una comunicació, entre el llibre i una servidora. I en aquest puc dir, modestament, que he aconseguit aquest objectiu. Gràcies a tots i totes els i les lectors/lectores que cada dia doneu vida al meu primer llibre.

Clàssics de la literatura i el riu: Antonio Machado

2011-08-14T08:56:00.001-07:00

No sóc pas la primera en utilitzar el riu com un recurs literari, hi ha moltíssims literats i literates que l'han emprat. Comencem aquesta nova secció amb el poema A orillas del Duero d'Antonio Machado:

¿Oh Duero, tu agua corre
y correrá mientras las nieves blancas
de enero el sol de mayo
haga fluir por hoces y barrancas,
mientras tengan las sierras su turbante
de nieve y de tormenta,
y brille el olifante
del sol, tras la nube cenicienta!…
¿Y el viejo romancero
fue el sueño del juglar junto a tu orilla?
¿Acaso como tu y por siempre, Duero,
irá corriendo hacia la mar Castilla?.

Rius i ponts: Girona

2011-08-11T07:44:00.001-07:00

Rius i ponts: Vall de Núria

2011-08-11T07:40:00.001-07:00

Opinió de la Marta del blog Todoreh

2011-07-27T08:16:00.000-07:00

Imatge presa del blog Todoreh.

A propòsit de la 12a Ateneuesfera vaig decidir regalar alguns exemplars de la meva primera criatura literària. La Marta, una de les assistents, se l'ha llegit i n'ha publicat l'opinió al seu blog Todoreh. Des d'aquí li faig arribar el més sincer agraïment per llegir-se el llibre i també per regalar-me la seva perspectiva de la lectura.

L'article: A propòsit de l'Ateneuesfera

2011-07-19T00:31:00.000-07:00

El passat 16 de juliol, el Guillem Carbonell va organitzar la dotzena edició de l'Ateneuesfera, al Jardí Romàntic de l'entitat que està situada al carrer Canuda de la ciutat comtal. Aquell dia vaig pensar si havia de regalar o vendre exemplars, i de seguida vaig decantar-me per la primera opció. El cert és que per a mi escriure aquest llibre mai no ha sigut amb un objectiu de guanyar molts beneficis econòmics. Escriure aquest llibre per a mi està estretament relacionat amb la finalitat bàsica: cercar lectors i lectores que li donin vida. I és per això que vaig agafar de l'estanteria uns quants exemplars i els vaig anar regalant. La meva sorpresa fou que aquest simple gest fou agraït per tothom, i fins i tot, cada un dels assistents em va demanar que els escrivís una dedicatòria. I és així que em va fer feliç saber que tots aquells i aquelles lectors tenien ganes de llegir la meva òpera prima i em van dir que em dirien la seva opinió del llibre. I és això el que dóna vida a una creació literària, sigui en prosa, en poesia o en teatre.

La criatura compleix un any i nou mesos de vida

2011-06-11T01:07:00.000-07:00

Imatge presa de la xarxa

Avui la meva primera criatura literària compleix un any i nou mesos de vida. És curiós, perquè sempre he dit que quan vaig començar l'aventura d'aquest llibre no vaig pensar en el què vindria i ha vingut. Vaig escriure els primers dos relats, el de l'Eruga i el del Cargol, i així vaig començar a idear el fil conductor, al voltant, de la filosofia d'Heràclit: Tot flueix, no podem tocar dues vegades el mateix riu. I així vaig anar creant cada personatge, de cada història. Tretze històries, protagonitzades per dones, amb referents com Rodoreda, Kafka, Carner...i els que els lectors/lectores hagueu trobat. El cert és que va ser tot un procés fins i tot trobar el títol adequat, que me'l va aconsellar el prologuista i avui els meus alumnes saben que el meu llibre es titula A l'altra banda del riu. Així que l'important de fer un llibre no és que la crítica digui que és una obra bona, que no ho és, perquè un primer llibre és un començament i per tant cal fer un camí de maduració. L'essencial de fer un llibre és fer-lo i mostrar-lo perquè hi hagin lectors i lectores potencials que li donin vida, tant si els agrada com si no. Iniciar un camí és bàsic per continuar-lo. Des de llavors he tingut bones crítiques per part de companys i lectors blocaires, he conegut virtualment lectors/lectores que se l'han llegit, i molta gent m'ha dit que els ha agradat. Així que celebro aquest aniversari perquè quan un fa un primer llibre mai sap què passarà, i tot el que s'ha esdevingut després del naixament, ha sigut meravellós i imprevisible. Gràcies a tots i totes els que he donat vida i heu fet créixer la meva primera criatura literària.

Balanç 2010: Mai saps...

2011-05-29T03:34:00.001-07:00

Imatge presa de la xarxa

Quan una persona a qui com jo li encanta escriure, i un dia després d'anar escrivint tretze contes durant vuit anys decideix fer el pas d'editar mai saps quines conseqüències tindrà aquesta decisió. Jo des dels set sempre he escrit narracions, una mica per dir coses, quan la meva timidesa accentuada no em permetia relacionar-me ni expressar-me, i perquè llegia llibres de tota mena, que m'inspiraven a crear històries. Aquells inicis i moltes dels meus viatges vitals m'han dut fins a la publicació del meu primer llibre, que curiosament ha coincidit amb l'era digital. El cert és que mai vaig pensar en fer cap llibre, perquè simplement escrivia perquè m'agradava. En el meu camí es va creuar l'Alfons Navarret que em va donar la possibilitat de publicar alguns dels meus relats a la xarxa a la revista Literària. L'Alfons ha sigut un conseller literari, així com també ho ha sigut en David Madueño, que em va animar a publicar textos a la pàgina web Joescric, i gràcies a ell vaig entrar al món dels blogs, amb l'Antaviana. Tot plegat, han sigut elements que s'han anat unit, i que han culminat amb la decisió de publicar el meu primer llibre.

Reflexions en veu alta: El primer llibre és un primer assaig literari

2011-05-29T03:30:00.002-07:00

L'any 2009 vaig editar un recull de contes que tenia al calaix. És el meu primer llibre, i és clar això sempre és un primer assaig literari. Cap autor/a de la tradició ha escrit l'obra mestra amb la seva "òpera prima". És clar que hi deu haver casos excepcionals, perquè sempre hi ha gent que és més avançada. De tota manera, aquest primer assaig és un primer contacte amb el món literari, amb les llibreries, amb els lectors i lectores reals i potencials. Així és que es pot dir que he començat un camí, sé que en aquest llibre m'he deixat moltes coses inacabades, i de ben segur que de més endavant les històries les escriuré d'una altra manera, i aprofundiré en la construcció dels personatges, i sobretot aniré cercant i creant la meva veu narrativa pròpia al marge de referents rodoredians i molts d'altres que mai m'abandonen del tot. Ben cert, que quan hom comença amb un projecte així sap que està al principi i que ha de recòrrer molts senders per madurar els futurs projectes literaris. Amb tot, em dono per satisfeta perquè el llibre ha arribat a uns quants/tes lectors/res i això és el principal objectiu d'escriure. La resta, com s'acostuma a dir, és literatura.

La lectora del llibre, Pilar

2011-05-29T03:30:00.001-07:00

La Pilar és lectora del llibre A l'altra banda del riu

A la recerca d'un títol

2011-05-29T03:28:00.000-07:00

Quan vaig començar a idear aquest projecte em va venir un primer títol: Estadis Caducs. Al principi em semblava que era l'adequat, perquè feia una referència clara al fil conductor. Més tard, em vaig adonar que aquest títol no era prou literari ni suggerent. Aleshores vaig recordar que el darrer conte el vaig titular "A l'altra banda del riu". Així em va venir la idea: "i si poso aquest títol?". Fins i tot, l'Alfons Navarret em va suggerir la mateixa idea. I finalment vaig batejar el meu primer llibre així, perquè sí que és literari i suggerent, i a més es refereix a tota la idea central, que es resumeix en la citació d'Heràclit.

Anècdota d'un lector del llibre

2011-05-29T03:27:00.001-07:00

Dijous al matí, un company de la feina que s'està llegint el llibre, em va dir: "-els primers dos contes tenen un estil molt català, fas frases curtes amb punts i seguits. Però després ve un conte on només hi ha una coma, i sort d'aquella coma perquè així pots respirar una mica".

Parlem-ne: La vigència d'Heràclit

2011-05-29T03:26:00.001-07:00

Per què creus que la filosofia d'Heràclit continua tenint vigència tant en la cultura com en la vida actuals? Us he posat un vincle de la Vikipèdia que us pot informar o refrescar les premisses bàsiques de la filosofia d'Heràclit.

Especial Sant Jordi 2011: El Qüestionari ABDR, Pilar

2011-05-29T03:25:00.000-07:00

Imatge presa de la xarxa

La Pilar, lectora del llibre ha contestat amablement el següent qüestionari:

1. Recomanaries aquest llibre per Sant Jordi? Per què?

Sí. Perquè l’he llegit i m’ha agradat. Acostumo a recomanar el que conec i m’agrada.

2. A quin tipus de lector/a creus que va adreçat?

A aquell que no li calen estímuls per gaudir de la lectura. Qualsevol descoberta, pot ser un gran tresor

3."Si és breu, és doblement bo"? Creus que aquesta dita es podria aplicar aquest llibre?

No. Aquesta dita té una connotació aliena al contingut del llibre.

4.Creus que la filosofia d'Heràclit és universal?

La contemplació de la naturalesa és universal i es perpetua en la seva metamorfosi.

5. Cita un fragment o una oració del llibre que t'hagi cridat l'atenció.

FI D'HIVERN

Tota la ciutat era coberta de neu. Em vaig llevar d’hora, i quan vaig mirar per la finestra, la vaig veure, immòbil i aparentemnt invulnerable. Al jardí del davant hi havia una enorme closca de cargol, coberta també de neu.

Els primers lectors del llibre

2011-05-29T03:24:00.000-07:00

En Jesús M. Tibau, en David Madueño i en Biel Barnils són els primers lectors del llibre. Moltes gràcies.

Especial Sant Jordi: El Qüestionari ABDR, Rodolfo Del Hoyo

2011-05-29T03:23:00.000-07:00

Imatge presa de la xarxa

En Rodolfo del Hoyo un lector del llibre:

1. Recomanaries aquest llibre per Sant Jordi? Per què? El llibre ens aporta una nova i original veu literària que no pot passar desapercebuda. Els relats formen un conjunt unitari de gran bellesa. Imbuits de trets psicològics, poètics i simbòlics, ens parlen de la vida líquida enfront de la vida consolidada. La vida flueix i al llarg dels anys anem canviant, modificant criteris i horitzons. Ja no sóc el jove, ni l'adolescent, ni l'infant, però tots els que vaig ser són en mi i l'experiència vital m'ha anat transformant.. els protagonistes van a l'altra banda del riu i, en creuar-lo, es produiex un canvi en les seves vides, canvis de vegades tan intensos que provoquen una metamorfosi. com en els contes de Rodoreda, els personatges es giren d'esquena a la realitat que els condiciona i amb una mirada nova, sorgida del subsconscient, flueixen cap a la transformació metamòrfica.

2. A quin tipus de lector/a creus que va adreçat? Per a qualsevol lectror adult. És un llibre amé i agradable de llegir per qualsevol persona. Si aquesta persona té sensibilitat poètica o filosòfica, potser farà una lectura més profunda, però no cal.

3."Si és breu, és doblement bo"? Creus que aquesta dita es podria aplicar aquest llibre? No crec que el tamany sigui sinònim de qualitat. És cert que el relat curt, igual que el poema, acostuma a ser més intens, a dir més coses en poques paraules que un text llarg. Crec, no obstant, que cal reivindicar el relat com a gènere literari de gran tradició en les nostres lletres, però amb poc interés de lectors i editorials tret d'alguna excepció d'autors més o menys mediàtics.

4.Creus que la filosofia d'Heràclit és universal? Crec que sí. Tot està en flux continu, en contínua transformació. No conec gaire la història de la filosofia, però aquest argument està present en molts folòsofs. Fins i tot recentment el sociòleg polonès Zygmunt Bauman ha escrit el llibre "Temps líquids", que fa referència als canvis accelerats que es produeixen en la nostra època.

5. Cita un fragment o una oració del llibre que t'hagi cridat l'atenció. Una nit una veu em va desvetllar. "Maria, Maria. Desperta't". Vaig obrir els ulls però no hi havia ningú. alesho0res, vaig sentir un soroll i vaig obrir la finestra, vaig trobar el riu. L'aigua corria i corria carrers avall, i allà hi havia un capoll de seda, que semblava inert.

La gestació: Esborranys del futur llibre

2011-05-29T03:21:00.002-07:00

Sovint buscant apunts en diferents carpetes que em resisteixo a llençar trobo diferents fulls on ja començava a idear el fil conductor del llibre, l'estructura, l'argument de cadascun dels contes, els elements en comú, i em meravello de quant temps vaig treballar en el projecte d'una manera constant, deixant reposar els textos ja escrits, pensant un primer títol Estadis Caducs, que posteriorment va esdevenir A l'altra banda del riu, el títol del darrer relat. És curiós com sense adonar-me'n vaig treballar en l'ofici d'escriure, primer pensar en una primera idea, segon em vingué al cap la citació del filòsof Heràclit. Sempre penso que la filosofia forma part de la vida i que que forma una unió harmònica amb la literatura. Vaig pensar, escriure, esborrar, tornar a escriure i així fins amb el pas del temps, i amb la col·laboració de la meva primera crítica, la meva mare, i els correctors estilístics Alfons Navarret i Òscar Bladas, i també amb la col·laboració de l'il·lustrador, l'Arnau Rodellar Martí, que va crear aquesta portada que il·lustra tan bé el títol i la idea principal del llibre: Tot flueix, no podem tocar dues vegades el mateix riu.

L'opinió d'una lectora

2011-05-29T03:21:00.001-07:00

Imatge presa de la xarxa

Fa uns dies, una persona del meu entorn laboral em va dir que s'havia llegit el meu llibre. Em va comentar que li havia agradat descobrir la sensibilitat literària que hi ha en les pàgines de la meva "òpera prima", i que li agradava conèixer qui les havia escrit per posar-li cara a la lectura. És curiós com a poc a poc, la meva primera criatura va creixent i ja forma part dels i de les lectors que ja l'han llegit. És increïble quan fas un projecte realitat sense pensar en el què vindrà i és el millor perquè el món és ple de sorpreses meravelloses. Això és el que dóna sentit aquest primer llibre.

El fil conductor

2011-05-29T03:20:00.001-07:00

Quan aquesta aventura vaig començar, ben bé no sabia que esdevindria un llibre. Primer van sorgir dos contes, i resulta que tots dos tenien coses en comú: l'aigua com a element simbòlic principal que significa el canvi constant, i dos personatges que vivien circumstàncies canviants, i que havien d'aprendre a acceptar-los. A partir d'aquest fil, vaig idear-ne l'estructura: en un principi eren set personatges diferents, amb set històries diferents però amb alguns aspectes comuns, a part de l'esmentat, també hi havia el pas d'una estació a l'altra i el fet que els personatges vivien una metamorfosi interna i externa. A poc a poc, vaig anar dibuixant els personatges i les seves "vivències", més tard, vaig rescatar del calaix sis contes més que també seguien aquest fil. Així fou com va començar tot.

El llibre a la llibreria 2 de Viladrich de Tortosa

2011-05-29T03:18:00.000-07:00

Gràcies a la gentilesa de'n Jesús M. Tibau aquí teniu una fotografia de l'aparador de la llibreria 2 Viladrich de Tortosa, on apareix ben retratat el meu fillet literari.

Especial Sant Jordi: El Qüestionari ABDR Josep Farrés

2011-05-29T03:15:00.000-07:00

Imatge presa de la xarxa

En Josep Farrés, un lector del llibre:

1. Recomanaries aquest llibre per Sant Jordi? Per què?
Sí i a tothom, tant els grans com els petits, perquè es un llibre que m’ha agradat molt, sobretot el recomanaria els adolescents, fins i tot el posaria com a llibre de text a les escoles.

2. A quin tipus de lector/a creus que va adreçat?
A qualsevol persona que li agradi els contes i busqui la pau interior.

3. "Si és bo és doblement bo" . Creus que aquesta cita es pot aplicar a aquest llibre?
És bo que sigui breu el fet de estar el contingut comprimit és més fàcil de que el llegeixin més persones.

4. Creus que la filosofia d'Heràclit és universal?
Sí, perquè pensava que el món procdedia d'un principi natural.

5. Cita un fragment o una oració que t'hagi cridat l'atenció.
Torno a ser al final del camí. O siguique torno a ser al principi. Des que era una nena làvia m’explicava contes en què lesprinceses s’enamoraven de prínceps i al final tots junts menjaven anissos i vivien feliços. M’havia arribat a creure que jo era dins d’un conte. Quan miro els teus ulls, tot allò esdevé literatura.

Vis-a-vis 12 de febrer del 2010

2011-05-29T03:14:00.000-07:00

Aquí teniu l'entrevista que em va fer en Biel Barnils el 12 de febrer del 2010, al programa Vis-a-vis del Canal Osona:

VIS-Á-VIS 12 : ROSER CAÑO from TVOsona on Vimeo.

Especial Sant Jordi: El Qüestionari ABDR, Biel Barnils

2011-05-29T03:12:00.001-07:00

Imatge presa de la xarxa

En Biel Barnils, un lector del llibre:

1. Recomanaries aquest llibre per Sant Jordi? Per què?
El recomanaria només si a aquesta persona li agradessin els contes.

2. A quin tipus de lector/a creus que va adreçat?
Als lectors de narrativa en general.

3."Si és breu, és doblement bo"? Creus que aquesta dita es podria aplicar aquest llibre?
Sí, la brevetat és un be escàs. Aquell llibre ho exemplifica.

4.Creus que la filosofia d'Heràclit és universal?
Mai et banyaràs dues vegades al mateix riu? Hi ha cultures que creuen al
revés, que sempre ens banyem al mateix riu. Heràclit és un filòsof de la
cultura europea, occidental, no universal.

5. Cita un fragment o una oració del llibre que t'hagi cridat l'atenció.
"Torno a ser al final del camí. O sigui que torno a ser al principi. Des
que era una nena, l'àvia m'explicava contes en què les princeses
s'enamoraven de prínceps, i al final tots dos junts menjaven anissos i
vivien feliços. M'havia arribat a creure que jo era dins d'un conte. I ara
quan miro els teus ulls, tot allò esdevé literatura".

1r Aniversari de la criatura

2011-05-29T03:11:00.001-07:00

D'EDICIÓ D'A L'ALTRA BANDA DEL RIU

Mercè Climent, guanyadora i lectora "d'A l'altra banda del riu"

2011-05-29T03:10:00.000-07:00

La Mercè Climent m'ha fet arribar la foto amb la criatura literària que va guanyar en un dels jocs literaris del blog Antaviana. Moltes gràcies, Mercè!

La Pilar opina

2011-05-29T03:09:00.001-07:00

Aquí reprodueixo l'opinió de la Pilar de la seva lectura d'A l'altra banda del riu:

Bon dia Roser, He acabat de llegir el teu llibre. Ha estat com contemplar la vida des de l'albada fins a l'ocàs...En aquest cas, l'ocàs no és el final del dia sinó el moment just d'un renaixement, deixant enrere capes supèrflues que amaguen l'essència de la femineitat. Aquesta, esclata amb una seguretat que m'ha fet sentir molt bé. Gràcies per mostrar-me què hi ha a l'altra banda...Val la pena creuar-hi, com va fer l'Alícia. Crec que aquesta ha estat sempre més lliure que l'Ariadna i qualsevol papallona, sirena o colometa amb què ens han volgut esborrar...Eren altres èpoques, pero,... sortosament! Felicitats!

Moltíssimes gràcies Pilar per llegir-me, per enviar-me les fotografies i per donar-me la teva opinió sincera. Això m'anima a continuar a escrivint per vosaltres, els meus lectors i les meves lectores.

Crònica: Sant Jordi 2010

2011-05-29T03:08:00.001-07:00

Enguany he donat a llum la meva primera criatura literària. I és així que divendres 23 d'abril vaig tenir el privilegi de viure aquest dia tant màgic, ple de literatura i de roses com a escriptora, tot i que encara em costa creure que ho sigui. Santa Coloma de Gramanet és una ciutat senzilla, i això de veure autors que signen llibres és una novetat, així que la gent passava i em mirava encuriosida. A poc a poc, la gent s'acostava a tafanejar el llibre, i després quan miraven la coberta descobrien que jo l'havia escrit, i és així que va passar el vespre i vaig signar onze exemplars que vaig dedicar a fills, parelles, germans, etc. I veia la il·lusió de la gent només pel fet que els dediqués aquell exemplar, quan jo sóc una persona senzilla i gens mediàtica. El que més em va emocionar és el contacte amb la gent, i sobretot amb gent que conec de tota la vida, que en veure'm allà es quedaven sorpresos. Així fou com vaig deixar per un moment de ser la persona tímida i desapercebuda que he sigut sempre. Per a mi fou una satisfacció conèixer alguns dels meus lectors potencials. No sé si sóc escriptora o no, el que sí sè és que d'ençà de la publicació del meu primer llibre, i sobretot d'ençà fa tres anys de la creació de l'Antaviana ja no escric només per a mi, sinó que escric per vosaltres. Gràcies a tots i totes per llegir-me.

Xerrada literària a Mar de muses amb Alfons Navarret

2011-05-29T03:07:00.001-07:00

Aquí teniu una xerrada literària al programa "Mar de muses" d'Alfons Navarret a Burjassot (València) a propòsit de la meva criatura literària

Mar de muses- 14/01/10

La portada

2011-05-29T03:06:00.001-07:00

Fa uns quants anys jo ja tenia un primer esborrany dels relats al calaix. No em decidia a acabar-lo, i aleshores s'esdevingué un d'aquells fets que t'empenyen a tirar endavant els projectes: vaig trobar casualment l'il·lustrador de la portada. Des de llavors ja tenia clar com volia que fos la il·lustració que encapçalés el llibre. Sempre diuen que la realitat supera la ficció, doncs bé, en aquest cas fou així perquè la meva sorpresa fou gran quan vaig veure el pont, el riu i l'arbre. Diuen que una portada és una part important d'un llibre, doncs jo amb això he tingut sort. I el cert és que tant la il·lustració com els relats formen un conjunt: la meva primera criatura literària.

Diversitat de comentaris de la meva criatura literària

2011-05-29T03:05:00.000-07:00

D'ençà que vaig "donar a llum" a la meva primera criatura literària, ja hi ha set lectors que han fet comentaris als seus blocs. Cadascun d'ells fa la seva pròpia lectura i interpretació del llibre i això a mi em fa molta il·lusió. Moltes gràcies a tots vosaltres per llegir el meu primer nadó literari.

Filant Prim del Josep Manel Vidal.

Tens un racó dalt del Món del Jesús M. Tibau

Llunàtic

La pistola de Einstein de Salva Redón

Tinta xinesa de Biel Barnils

Rodolfo del Hoyo

De res, massa: Doble Premi

En Josep Maria Sansalvador parla del llibre al seu bloc de res, massa

2011-05-29T03:04:00.000-07:00

La setmana del 28 de gener en Jesús Tibau i jo vam fer un joc a mitges, per a celebrar el meu 35è aniversari. D'aquest joc, va sortir un guanyador Josep Maria Sansalvador que va guanyar el meu llibre com a premi. Doncs avui m'ha fet arribar l'enllaç on dóna la seva perspectiva lectora de la meva criatura literària. Moltes gràcies Josep!

De res, massa: Doble Premi

Crònica de la presentació a la Tralla de Vic

2011-05-29T03:03:00.000-07:00

Ahir vaig pujar al tren en direcció a Vic. Era la propera parada on havia de baixar per a donar a conèixer la meva primera criatura literària. Amb l'ajut d'un amable taxista, vaig trobar de seguida la Tralla, i allà en Biel Barnils i jo ens vam desvirtualitzar. En Ferran, un dels llibreters, em va fer una agradable visita guiada pels interiors de la llibreria. A les vuit, començava la presentació, i érem cinc persones. En Biel em va presentar i em va fer unes quantes preguntes, mentre jo amb el meu nou netbook vaig presentar el llibre amb el suport d'un "power point". En Biel va llegir un fragment del primer relat "El taüt de l'eruga", perquè deia que aquell és un dels relats que més li han agradat, i després va llegir sencer el relat "La noia de vidre", va dir que li recordava a Franz Kafka, i els altres assistents van també oferir les seves opinons, d'un relat van sorgir quatre interpretacions diferents. Fou una vetllada inoblidable.

Guanyador del 145è joc literari especial

2011-05-29T03:02:00.000-07:00

En Josep M. Sansalvador ha sigut el guanyador del premi especial del 145è joc literari especial, que vam fer a mitjes en Jesús M. Tibau i jo, la setmana que jo complia 35 anyets. I en Josep rebrà d'aquí uns dies el llibre de regal, amb dedicatòria inclosa.

Fotos presentació 17 D a Santa Coloma

2011-05-29T03:01:00.000-07:00

Opinió: Els crítics i la literatura catalana actual

2011-05-29T03:00:00.001-07:00

Temps era temps, quan els crítics Josep Yxart i Joan Sardà, al segle XIX, utilitzaven el seu ull crític per a despertar noves temptatives literàries modernes i a nivell europeu en autors, com per exemple Narcís Oller. Llavors crítics i literatura anaven de bracet, i la tasca dels primers aportava noves idees per a crear i innovar en la literatura catalana per als segons. En l'actualitat, la tasca dels crítics és complexa i polèmica. Ens agradi o no, cada lector/a construeix una opinió de les lectures que fa al llarg de la seva vida, tot i que sovint, la nostra visió lectora varia amb el pas dels anys. El cas és que avui dia sembla que la crítica s'encamina cap a dos extrems: lloar o destruir una obra, molt sovint d'autors/res novells. Crec que aquestes postures són excessivament radicals, ja que la literatura ens ofereix infinites interpretacions. Per tant és massa agosarat dir que tal llibre o tal altre és bo o dolent. Opino que caldria analitzar i preguntar-se quin és el paper dels crítics, perquè encara que no ho sembli la seva opinió té influència en els mitjans de comunicació i en els lectors/res. Penso que potser els crítics haurien de fer una tasca més constructiva: cercar els aspectes positius i els negatius d'un llibre, perquè potser així la crítica, la literatura i els lectors/res no anirien per camins oposats.

Èxit a la presentació del 17 D a Santa Coloma

2011-05-29T02:59:00.001-07:00

Dijous passat vaig fer la darrera presentació de l'any 2009. El lloc escollit fou la Biblioteca Central de Santa Coloma dins del programa de les Festes d'Hivern de la ciutat del barcelonès. Al principi semblava que les butaques romanien buides, fins que persones (familiars, amistats i gent de la ciutat) es va apropar a la sala de revistes, que en aquell moment era la sala on es feia la presentació. L'encarregat de presentar-me fou Salvador Redón, president d'ACOLITE, que molt amablement va fer el paper d'en Manel Subirats, editor de Setzevents, que no va poder venir. En Redón, va fer un discurs intens on parlava del llibre, des del títol, passant per la citació d'Heràclit, i finalment parlant de l'estil i la veu narratives. Fou tan emocionant el discurs que quan em va cedir la paraula em vaig quedar en blanc. Després em van anar sortint les paraules, i enmig d'una allau de fotografia fetes pel meu germà bessó, vaig anar explicant els inicis del llibre. I per sorpresa meva, en Redón em va demanar que llegís un conte. És clar que això no estava previst, i llegir un text que un/a autor/a ha escrit sempre és un compromís complex, i vaig fer una lectura on el nerviosisme era obvi. Finalment, alguns dels assistents van endur-se el llibre signat, i van poder deleitar-se amb un petit càtering de cava i pastes gentilesa de l'autora. Moltes gràcies a tots i totes que vau fer possible aquest dia tan especial per a mi.

El post del Llunàtic a "Paraula de Blog"

2011-05-29T02:58:00.001-07:00

Per sorpresa meva, i gràcies a en David Madueño, m'he assabentat que el seu post en què feia la seva lectura del llibre ha sortit publicat a la secció "Paraula de Blog" del diari Avui.

Entrevistada per Ràdio Argentona

2011-05-29T02:57:00.001-07:00

Aquí teniu la lectura d'un dels contes del recull, i una entrevista feta per Ràdio Argentona:

Entrevista-Ràdio Argentona

El primer llibre: A l'altra banda del riu

2011-05-29T02:56:00.001-07:00

Diuen que el primer llibre que surt a la llum és un fet prodigiós. Un llibre és com el naixement d'un fill: primer es gesta una idea, que en un principi, sembla una d'aquelles idees que acaben al calaix i mai es descabdellen. Després, comences a perfeccionar l'estructura d'alguna cosa més que un únic text. I a poc a poc, es van creant, polint i reescrivint els textos que configuren el llibre. Aleshores s'inicia el procés per buscar una editorial que confiï en aquell projecte, i és hora de trucar portes, fins que n'hi hagi una s'obri. I vet aquí que aquella obra comença a créixer i a independitzar-se de l'autor/autora. El dia en què el llibre comença a donar-se a conèixer a llibreries, presentacions, etc. aleshores aquell somni esdevé una realitat meravellosa, palpable per les mans d'aquell/aquella persona anònima que ha treballat tan amorosament en aquell projecte i que un dia esdevindrà el projecte d'aquells que el vulguin llegir, tant si els agrada com si no.

La primera entrevista al Diari Maresme

2011-05-29T02:53:00.002-07:00

En Ramon Teixidó del Diari Maresme m'ha fet aquesta

entrevista:

Moltíssimes gràcies

El meu debut literari al Llunàtic

2011-05-29T02:53:00.001-07:00

Dedica un espai a introduir el meu debut literari
Moltes gràcies David.

Heràclit

2011-05-29T02:52:00.001-07:00

El filòsof Heràclit era un savi que un cop va dir: Tot flueix, no podem mai tocar dues vegades el mateix riu", és a dir, tot està en un moviment constant. I aquesta citació del filòsof grec és el fil conductor inicial que obra el recull de relats.

Ressó de la publicació als mitjans

2011-05-29T02:51:00.000-07:00

En Ramon Teixidó, col·laborador del Diari Maresme, ha dedicat un espai al diari per donar la notícia de la publicació del llibre.

Els inicis del llibre "A l'altra banda del riu"

2011-05-29T02:50:00.002-07:00

Mai abans m'havia passat pel cap escriure un llibre.Als set anys escrivia
per expressar-me, per "parlar", ja que era molt tímida, i també perquè m'encantava imaginar-me mons, personatges, històries... Tot venia de llegir, d'anar al teatre, en fi d'un pòsit infantil. El cas és que els darrers anys de la facultat, vaig inscriure'm a l'assignatura que em va canviar el rumb de les coses: Narrativa del segle XX: Mercè Rodoreda. Rodoreda era una autora que m'eclipsava, perquè la seva obra semblava senzilla, però a les classes, la professora Maria Campillo ens va ensenyar a aprofundir en el seu món literari i particular. I va ser així com vaig començar a escriure dos dels primers "La mort de l'eruga" que ara es titula "El taüt de l'eruga" i "Fi d'hivern". Aleshores, el recull tenia un altre títol "Estadis Caducs". I aquests van ser els inicis d'aquest projecte.

L'opinió del lector/a: Biel Barnils

2011-05-29T02:50:00.001-07:00

Aquí teniu l'opinió d'un dels primers lectors del llibre. Moltes gràcies, Biel.

1. T'ha agradat el llibre?
Sí, molt. Així com molts escriptors reneguen de la seva opera prima crec
que a la Roser no li passarà. És una molt bona primera obra.

2. Què en destacaries com a lector?
L'esforç de treure el pes a les paraules -en parla l'Italo Calvino a
"Lliçons americanes"-. Hi ha hagut una feina de fer àgils les paraules i,
com amb la poesia, en poc espai s'hi diuen moltes coses.

3. Quins contes t'han agradat més? Per què?

"El taüt de l'eruga" més que cap altre, per la sensació d'estranyament de
la protagonista, i del lector quan llegeix el conte. I per la idea de
canvi entre l'eruga i la crisàlida.
4. Recomanaries aquest llibre a un amic? Per què?

El recomanaria només als que els agradés els reculls de contes, doncs és
un gènere que no té res a veure amb la novel·la; a aquests sí que els hi
recomanaria "A l'altra banda del riu".

5. Cita una frase del llibre que t'hagi agradat especialment.

"Torno a ser al final del camí. O sigui que torno a ser al principi. Des
que era una nena, l'àvia m'explicava contes en què les princeses
s'enamoraven de prínceps, i al final tots dos junts menjaven anissos i
vivien feliços. M'havia arribat a creure que jo era dins d'un conte. I ara
quan miro els teus ulls, tot allò esdevé literatura".