Tercer aniversari del meu primer llibre

Imatge presa de la xarxa

El 2012 és l'any del tercer aniversari de l'edició del meu primer llibre A l'altra banda del riu. La veritat és que ara m'adono que la tasca d'elaborar un llibre, no només consisteix en idear-lo, gestar-lo, escriure'l i editar-lo, sinó també en veure'l créixer gràcies als i a les lectors/res que s'apropen per llegir-lo. El cert és que crec que sóc afortunada perquè només amb el primer llibre he rebut bones crítiques, de moment, he estat entrevistada en diferents mitjans, i sobretot alguns dels meus alumnes s'han llegit la meva criatura. Això darrer és el què més il·lusió em fa, perquè jo mai no m'havia plantejat fer cap llibre, però el que ha vingut després és més que un somni, i saber que he posat el meu granet de sorra perquè els adolescents llegeixin en català, ja és un tresor. Així doncs, bufo les espelmes i desitjo que aquest somni meravellós continuiï ben viu.

El naixement de la meva criatura literària

A principis del mes de setembre del 2009, em va arribar a casa per missatgeria un paquet amb quinze exemplars. El vaig obrir emocionada, i allà dins hi havia la meva criatura literària. Els llibres estaven ben posats, i els vaig anar traient i mirant la portada i la contraportada, i després vaig mirar-me'l per dintre. El cert és que em vaig emocionar i era com si fos dins un somni mai somniat, perquè fins llavors jo mai no m'havia plantejat de debó fer cap llibre, fou el fet que un dia ara fa uns quants anys vaig començar a escriure els dos primers relats: "La mort de l'eruga" i "Fi d'hivern" i així va néixer el meu primer projecte amb cara i ulls (com diria en Víctor Pàmies). I des de llavors la meva criatura ha recorregut llibreries de tots els Països Catalans. Per començar la trajectòria literària crec que podríem dir que he tingut un bon començament, si em permeteu la redundància. Gràcies a tots i totes els lectors que vau fer possible que la meva criatura visqués i creixés.

Nou any nous propòsits: Tornem a obrir el bloc

Enguany encetem un nou any el 2012, i com és tradició allò de fer-se nous propòsits jo n'he complert un: tornar a obrir el bloc del meu primer llibre A l'altra banda del riu. Si hagués de fer un balanç dels gairebé tres anys de l'aniversari del llibre diria que seria molt bo, perquè he conegut alguns dels meus lectors/lectores, m'han entrevistat, i diguem que és com si m'hagués donat a conèixer una miqueta més mitjançant el salt al món de les lletres. Sóc conscient que em queda molt camí per recòrrer i que el primer no és mai cap obra mestra, però és la meva primera òpera prima, i no renegaré d'ella perquè seria com obviar vuit anys de feina intensa d'escriure, esborrar, corregir, cercar editorial i finalment publicar i ser a les llibreries. Quan veig llibreries on sé que la meva criatura ha anat a parar, em ve una alenada d'aire fresc barrejat amb una alegria immensa. Gràcies a aquest primer llibre m'he animat a publicar: Gentil entre els gentils. Per tant, concloent, primer he reobert aquest bloc, i segon el balanç dels tres anys del meu primer llibre és molt bo.

Areveure no pas adéu

A l'altra banda del riu és, ha estat i serà sempre la meva primera criatura literària a les llibreries, i biblioteques dels Països catalans. Un llibre de relats que vaig començar a gestar un dia, arrel d'una idea, i també gràcies a les lectures dels relats de Mercè Rodoreda. I així fou com poc a poc, i al cap de vuit anys va néixer, el meu primer llibre. He decidit tancar aquest bloc, no pas perquè la primera criatura resti oblidada, sinó perquè a partir d'ara els apunts sobre el llibre els penjaré al bloc d'autora l'Arlequí. Això és un comiat, sí, però no un adéu definitiu.

Aniversaris: Dos anys de la primera criatura literària

El proper mes de setembre, el llibre que dóna títol i vida aquest bloc complirà dos anys d'existència. Tot i que la voràgine de presentacions, entrevistes alguns mitjans, i opinions de blocaires ja forma part dels meus records, avui encara hi ha gent que descobreix la meva primera criatura i se la llegeix. Fa poc, una professora d'anglès em deia que li agradava com estaven escrites les històries, la sensibilitat que hi veia i també la imaginació que observava. El cert és que tot i que una òpera prima no és la més perfecta literàriament parlant, sí que puc afirmar que sóc afortunada perquè tinc lectors i lectores que llegeixen el projecte en el qual jo vaig treballar durant tant de temps. I cada dia descobreixo diferents interpretacions, i diferents troballes de les lectures que fan els nous lectors i lectores, i tot això m'omple de felicitat, perquè em fa veure com el meu primer fill creix, i a poc a poc tothom el vol conèixer. Crec que una dels objectius d'escriure és tenir lectors i lectores amb qui establir una comunicació, entre el llibre i una servidora. I en aquest puc dir, modestament, que he aconseguit aquest objectiu. Gràcies a tots i totes els i les lectors/lectores que cada dia doneu vida al meu primer llibre.

Clàssics de la literatura i el riu: Antonio Machado

No sóc pas la primera en utilitzar el riu com un recurs literari, hi ha moltíssims literats i literates que l'han emprat. Comencem aquesta nova secció amb el poema A orillas del Duero d'Antonio Machado:

¿Oh Duero, tu agua corre
y correrá mientras las nieves blancas
de enero el sol de mayo
haga fluir por hoces y barrancas,
mientras tengan las sierras su turbante
de nieve y de tormenta,
y brille el olifante
del sol, tras la nube cenicienta!…
¿Y el viejo romancero
fue el sueño del juglar junto a tu orilla?
¿Acaso como tu y por siempre, Duero,
irá corriendo hacia la mar Castilla?.

Rius i ponts: Girona